El cas de la mort d'Isaac Andik, fundador de la firma tèxtil Mango, podria prendre un gir judicial decisiu. Segons la interlocutòria de la jutgessa de Martorell, el fill del magnat, Jonathan Andik, podria ser jutjat per assassinat en comptes d'homicidi, una qualificació penal que comportaria penes d'entre 15 i 25 anys de presó, molt superiors als 10-15 anys previstos per homicidi. Els indicis que sustenten aquesta possible requalificació es fonamenten en tres circumstàncies agreujants que el codi penal contempla per a la figura de l'assassinat: la traïdoria, el mòbil econòmic i l'acarnissament.
Pel que fa a la traïdoria, la investigació ha revelat que el lloc dels fets era un camí aïllat que deixava la víctima sense possibilitat de defensar-se. A més, s'ha constatat que Jonathan Andik va visitar aquell indret fins a tres vegades durant la setmana prèvia als fets, la qual cosa apunta a una planificació premeditada. Quant al mòbil econòmic, les diligències apunten que el fill estava obsessionat amb els diners i mantenia desavenences amb el pare per qüestions d'herència. Jonathan Andik volia cobrar la seva part de l'herència en vida del pare i estava descontent amb el projecte d'Isaac Andik de crear una fundació que, segons el fill, reduïria el patrimoni familiar. Si finalment es jutja per assassinat, el cas serà vist per un jurat popular format per nou ciutadans escollits a l'atzar.
Jonathan Andik ha manifestat la seva voluntat de tornar a declarar davant la jutgessa un cop s'ha aixecat el secret de sumari que pesava sobre la investigació. Aquesta decisió podria ser clau per al desenvolupament del procediment, ja que permetrà a l'acusat conèixer totes les proves reunides i oferir la seva versió dels fets amb ple coneixement de les diligències practicades. La defensa encara no ha avançat quina serà la seva estratègia davant la possible requalificació dels fets.
Paral·lelament, la ciutat de Figueres va viure una concentració multitudinària amb unes 500 persones reunides davant l'Ajuntament per protestar contra el darrer feminicidi. La víctima va ser assassinada per la seva exparella, un individu que havia estat detingut dues vegades el dia anterior als fets. La indignació ciutadana es dirigeix contra les greus falles en la valoració del risc de l'agressor i la manca de coordinació entre els dos jutjats que intervenien en el cas. Un detall especialment alarmant: la víctima no es va presentar al jutjat dimarts al matí, un senyal que, segons els experts en violència masclista, hauria d'haver activat totes les alarmes, ja que probablement indicava que la dona estava més aterroritzada que mai. Les veus crítiques reclamen una coordinació més àgil i menys burocràtica entre tribunals per evitar que es repeteixin tragèdies com aquesta.
En l'àmbit parlamentari, el Parlament de Catalunya va aprovar la primera Llei del Tercer Sector Social, amb el suport del PSC, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i els Comuns. Aquesta norma pionera estableix un marc regulador per a les entitats del tercer sector que treballen en l'àmbit social, reconeixent-ne el paper fonamental en la cohesió social i la prestació de serveis a les persones més vulnerables del país.