Els trasplantaments de fetge no només salven vides i milloren la qualitat de vida dels pacients, sinó que també tenen un retorn econòmic i social clarament positiu per al conjunt de la societat. Així ho conclou un estudi elaborat conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra, l'Organització Nacional de Trasplantaments i l'Hospital de la Vall d'Hebron, que per primera vegada ha posat xifres a l'impacte econòmic d'aquest tipus d'intervencions i que dibuixa un balanç netament favorable per al sistema sanitari.
La dada més destacada de la recerca és que les persones trasplantades de fetge aporten al voltant de 100 milions d'euros anuals a l'economia espanyola. Es tracta d'una xifra que se situa molt per sobre de la inversió pública que es destina a aquests trasplantaments, que ronda els 75 milions d'euros a l'any. Dit d'una altra manera, el retorn que generen els pacients supera de manera clara els recursos públics que s'hi dediquen, cosa que reforça la idea que el sistema val la pena.
L'anàlisi té una mirada de llarg abast, ja que estudia quaranta anys de trasplantaments hepàtics a l'Estat. El càlcul es basa sobretot en les rendes del treball que generen les persones que sobreviuen gràcies a la intervenció i que, un cop recuperades, poden continuar amb la seva vida laboral i productiva. Els autors remarquen, però, que aquesta xifra només reflecteix una part del benefici: si s'hi afegís tot el retorn social que comporten aquests tractaments, el valor final seria encara molt més elevat.
A més, les perspectives de retorn econòmic tendeixen a créixer amb el pas del temps. Els avenços tecnològics i clínics dels últims anys han fet augmentar de manera notable la supervivència dels pacients trasplantats, de manera que cada cop són més les persones que viuen molts anys després de l'operació. Un dels factors que hi contribueix és que cada vegada més infants poden ser trasplantats, cosa que es tradueix en una millor qualitat de vida i en una supervivència més llarga.
Un altre element clau és l'aprofitament dels òrgans disponibles. Segons l'estudi, el sistema treballa cada cop més per optimitzar el conjunt de donants i minimitzar el malbaratament d'òrgans, un dels reptes principals en aquest àmbit. Aconseguir que no es descartin fetges que podrien ser vàlids per a un trasplantament és fonamental tant des del punt de vista mèdic, perquè permet salvar més vides, com des de l'econòmic, perquè multiplica el retorn de cada donació.
En aquesta línia, l'equip investigador ha desenvolupat una plataforma intel·ligent pensada precisament per ajudar a decidir quins òrgans es poden utilitzar. L'eina, que ja s'ha posat a prova en tres hospitals catalans, contribueix a identificar quins fetges són aptes per al trasplantament, de manera que dona suport als professionals a l'hora de prendre decisions i ajuda a reduir el nombre d'òrgans que finalment es descarten sense necessitat.