Les famílies vulnerables de Catalunya que no poden fer front a la factura de la llum han quedat desprotegides davant la possibilitat que se'ls talli el subministrament. El canvi arriba després que el Tribunal Constitucional hagi tombat una part de la Llei de Pobresa Energètica catalana, la norma que fins ara actuava com a escut per a les llars amb menys recursos i que impedia deixar-les sense electricitat quan acumulaven deutes amb les companyies.
La llei anul·lada parcialment havia estat en vigor durant gairebé onze anys i, durant tot aquest temps, havia prohibit de manera efectiva els talls de llum a les persones en situació de vulnerabilitat. Amb la decisió del Constitucional, aquests articles queden sense efecte, de manera que desapareix una de les proteccions més importants que tenien les famílies amb dificultats econòmiques per mantenir un servei bàsic com és l'electricitat a casa.
Les conseqüències són immediates. Des del 24 de juny, qualsevol persona que no disposi del bo social elèctric i que tingui algun rebut sense pagar es pot veure abocada a l'inici d'un procediment de tall. Segons expliquen, un cop engegat aquest procés, al cap d'uns mesos la companyia pot acabar deixant l'habitatge sense subministrament, cosa que fins ara la normativa catalana havia aconseguit evitar per a aquest col·lectiu.
En aquest nou escenari, l'única via de protecció que queda per a moltes llars és tramitar el bo social elèctric, l'ajut que permet acollir-se a un règim de descomptes i garanties. El problema és que obtenir-lo s'ha tornat molt més complicat, perquè les oficines que s'encarreguen de gestionar-lo s'han reduït de manera dràstica: de més d'una seixantena que n'hi havia, ara només en queden tres operatives a tot Catalunya, un coll d'ampolla que dificulta encara més que les persones afectades puguin protegir-se a temps.
A aquesta reducció d'oficines s'hi suma la manera com actuen les companyies. Els afectats denuncien que Endesa, que és la principal comercialitzadora del territori, posa obstacles a l'hora de tramitar el bo social, un fet que fa témer que finalment es puguin acabar produint més talls. La companyia, per la seva banda, sosté que els canals digitals d'atenció són els que concentren més demanda i defensa que no té l'obligació d'atendre de manera presencial els clients del mercat regulat.
El canvi de marc arriba, a més, en un moment de pressió sobre les butxaques de les famílies. Les despeses d'habitatge van ser les que més es van encarir el mes de juny, un cop es va acabar la rebaixa de l'IVA a la llum i el gas, un factor que va contribuir a fer repuntar lleugerament la inflació. En aquest context, la retirada de la protecció contra els talls deixa moltes llars vulnerables amb la incertesa de si podran continuar mantenint la llum encesa mentre miren de posar-se al dia amb els pagaments.