L'escriptor i acadèmic Luis Goytisolo, un dels grans noms de la literatura espanyola de la segona meitat del segle XX, ha mort als 91 anys. Guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles l'any 2013, Goytisolo era l'últim membre encara viu d'una nissaga literària irrepetible, la que formava amb els seus germans José Agustín i Juan, tres escriptors barcelonins que van marcar bona part de les lletres en castellà durant dècades.
La seva va ser una vocació que va conviure des de ben aviat amb el compromís polític. Goytisolo havia començat una carrera que finalment va abandonar per dedicar-se a la lluita antifranquista, una militància que el va acabar portant a la presó. Aquella experiència, viscuda en plena joventut, va deixar una empremta profunda en la seva mirada sobre el país i sobre el paper de l'escriptor davant del poder.
El seu talent literari va brotar molt aviat. Amb només 23 anys va guanyar el prestigiós Premi Biblioteca Breve amb la novel·la Las afueras, una obra que dècades més tard, seixanta anys després, encara seria reeditada. Aquell llibre primerenc ja apuntava un estil modern i propi que fugia del realisme social imperant a l'època, i va situar el jove autor entre les veus a seguir de la narrativa espanyola.
Amb el pas dels anys va arribar la seva obra més ambiciosa, la Tetralogia Antagonia, considerada el cim literari de Goytisolo. Es tracta d'un projecte complex i exigent amb el qual l'escriptor va voler trencar motlles i portar la novel·la fins als seus límits formals, en una aposta que confirmava la seva voluntat d'explorar camins allunyats dels més fàcils i comercials.
Tot aquest tarannà trencador anava acompanyat d'una mirada escèptica sobre el futur mateix del gènere. Goytisolo es mostrava sovint pessimista sobre l'esdevenidor de la novel·la, una desconfiança que, tanmateix, no li va impedir rebre tota mena de reconeixements ni continuar publicant i reflexionant sobre l'ofici d'escriure al llarg de tota la seva vida.
El reconeixement institucional va arribar a mitjans dels anys noranta, quan va prendre possessió del seient C de la Reial Acadèmia Espanyola. A aquest ingrés s'hi van sumar alguns dels guardons més importants de les lletres en castellà, com el Premi Nacional de les Lletres, el Premi de la Crítica o el Premi Anagrama, que dibuixen la trajectòria d'un autor de primera fila.
Bona part de la seva obra va aparèixer sota el segell d'Anagrama, l'editorial de Jorge Herralde, amic de Goytisolo des de l'adolescència. Aquella complicitat personal i literària explica en part la fidelitat entre autor i editor al llarg dels anys, la d'un escriptor que sempre es va negar a transitar pels camins més còmodes i que ara deixa un llegat que el situa entre els grans narradors de la seva generació.