El Govern ultima un gran avantprojecte de llei que planteja modificar diverses normes per reduir els procediments urbanístics i ambientals que envolten la construcció. L'objectiu de fons és frenar la crisi de l'habitatge, i per aconseguir-ho l'executiu aposta per simplificar i accelerar tota la tramitació burocràtica que ara alenteix les obres. Al darrere d'aquesta reforma hi ha el compromís de fer 50.000 pisos de protecció oficial fins al 2030, una fita que difícilment es podrà assolir si els permisos continuen trigant anys a concedir-se.
El canvi més visible afecta les llicències d'obra, un dels colls d'ampolla que més desespera promotors i particulars. Ara mateix, obtenir aquest permís comporta una espera mitjana d'entre nou i dotze mesos, un termini que la nova llei vol reduir fins a deixar-lo en només un mes. A més, en l'àmbit del planejament urbanístic s'estableix que el silenci administratiu sigui positiu, és a dir, que si l'administració no es pronuncia dins del termini el tràmit continuï endavant, prenent com a base l'informe que ha presentat el mateix promotor.
Una de les claus per accelerar el procés és el paper que tindran les anomenades entitats col·laboradores. La llei preveu que despatxos professionals privats puguin emetre un certificat de conformitat urbanística i tècnica sense que calgui que hi intervingui un tècnic municipal. En aquest nou esquema, el tècnic de l'ajuntament es limitaria a confirmar que l'informe està ben presentat, una manera de treure càrrega de feina als consistoris i d'agilitzar uns tràmits que fins ara depenien íntegrament de la maquinària municipal.
La reforma també posa el focus en les llicències mediambientals, on les esperes són encara més llargues. Per escurçar-les, se suprimeix la fase de suficiència i idoneïtat, que se substituirà per un model en què caldrà incorporar directament les dades que marca la norma. Igualment, se suprimeix el tràmit específic d'informació veïnal, que queda englobat dins del d'informació pública. Amb aquesta simplificació, el temps d'espera per obtenir una llicència mediambiental, que sol arribar als vint-i-quatre mesos, hauria de poder passar a un únic mes.
L'abast de la nova norma no es limita a l'habitatge, sinó que també vol donar impuls a noves activitats industrials, un altre àmbit on la lentitud administrativa es considera un fre per a la inversió. En conjunt, la intenció del Govern és reduir uns terminis que avui poden allargar-se durant tot un any fins a deixar-los en un sol mes, tant per aixecar nous edificis de pisos com per posar en marxa projectes productius que ara queden encallats en la burocràcia.
Pel que fa al calendari, es preveu que sigui el mateix Govern qui aprovi l'avantprojecte de llei en Consell Executiu cap a finals d'any. A partir d'aquell moment, el text haurà de fer el seu recorregut parlamentari: anirà al Parlament per obtenir-hi el vistiplau definitiu i poder, finalment, entrar en vigor. Fins que això no passi, la reforma continuarà sent una declaració d'intencions, tot i que el missatge de l'executiu és clar en la voluntat de convertir la simplificació administrativa en una de les principals eines contra la manca d'habitatge.