El Govern de la Generalitat ha fet balanç de les seves polítiques d'habitatge i defensa que, amb les dades del primer trimestre del 2026 a la mà, comencen a donar resultats tangibles. L'executiu presenta l'habitatge com un dels eixos prioritaris i estructurals de la legislatura, en el qual assegura haver abocat els recursos necessaris, i sosté que la combinació de mesures que ha desplegat ja es tradueix en xifres concretes sobre l'evolució dels preus del lloguer al territori.
La mesura central d'aquest balanç és el topall de lloguer a les zones declarades de mercat tensionat, que es va començar a aplicar el primer trimestre del 2024. Segons recorda el Govern, la funció d'aquest topall no és tant fer baixar els preus de manera dràstica com aturar el creixement desbocat que hi havia abans que es declaressin aquestes zones tensionades, és a dir, frenar l'escalada que patia el mercat del lloguer en els anys anteriors.
Pel que fa a les xifres, l'executiu assegura que en aquests dos anys d'aplicació del topall el preu mitjà del lloguer ha baixat un 4,7% a la ciutat de Barcelona. A la resta de municipis que també han estat declarats zona de mercat tensionat, la disminució ha estat més moderada, d'un 1,3%. Es tracta, segons el Govern, d'un descens que demostra que la regulació té un efecte real allà on s'aplica de manera efectiva.
El contrast, segons l'executiu, es veu en aquells municipis que no han estat declarats zona tensionada. En aquests casos, en lloc d'una disminució, el que s'observa és un increment del preu mitjà dels lloguers. Aquesta diferència entre uns territoris i uns altres és, per al Govern, una prova que és precisament la declaració de zona tensionada i el topall associat el que marca la diferència en l'evolució dels preus.
Un dels arguments que fa servir el Govern per respondre a les crítiques és que la regulació no ha provocat una retracció del mercat. Segons les dades, no hi ha hagut una disminució del nombre de contractes de lloguer, sinó que el mercat es manté i fins i tot s'enforteix. De fet, l'executiu xifra en 3.400 els contractes de lloguer habitual nets signats durant aquest primer trimestre del 2026, una dada que presenta com a senyal de solidesa.
El Govern emmarca aquests resultats en un conjunt més ampli de polítiques que van més enllà del topall. Al costat de la declaració de zones de mercat tensionat i de la regulació dels usos temporals, l'executiu combina la regulació amb incentius fiscals per als propietaris i amb l'impuls de la construcció d'un parc d'habitatge públic, concretat en el pla de 50.000 habitatges. Amb aquesta suma de mesures, el Govern defensa que l'estratègia en matèria d'habitatge comença a ser efectiva.