Els disset municipis del Solsonès han decidit fer front comú contra el Pla Territorial d'Energies Renovables que planteja el Govern. Malgrat que no a tots els termes es projecten plaques solars o molins, tots ells s'han unit per rebutjar el model que preveu aquest pla i han decidit actuar de manera conjunta. La seva denúncia és que la manera com s'ha dissenyat aquesta previsió amenaça directament el caràcter agrícola i ramader d'una comarca profundament rural.
El que més preocupa és la magnitud de l'expansió prevista. El pla contempla multiplicar per cinquanta l'actual potència fotovoltaica al Solsonès: es passaria dels 30 megawatts que hi ha ara fins als 1.750. Aquest salt tan gran implicaria destinar una gran quantitat de sòl a la instal·lació de plaques solars, en una comarca on el territori està majoritàriament ocupat per camps de conreu i per explotacions ramaderes que són la base de l'economia local.
Un dels casos que il·lustra aquesta preocupació és el de Pinell, un municipi que encara no arriba als 200 habitants i que està envoltat de camps de conreu. Allà, la previsió d'instal·lar 325 hectàrees de plaques solars ha encès les alarmes. Els veïns adverteixen que aquell sòl deixaria de produir cereals, amb el cost que això comporta, i posen sobre la taula la contradicció d'ocupar terres productives per generar energia.
Els arguments dels afectats van més enllà del cas concret de cada poble. Asseguren que molts conreus estan amenaçats i reivindiquen el caràcter agrícola de la comarca, on l'agricultura i la ramaderia marquen la vida i el paisatge. Adverteixen que un desplegament massiu de plaques solars canviaria totalment l'evolució del Solsonès, transformant unes terres que fins ara han tingut una vocació clarament rural i productiva.
Tot i la seva oposició frontal a aquest pla, els ajuntaments i els veïns insisteixen que no estan en contra de les energies renovables. Al contrari, es mostren totalment d'acord que aquestes energies han de ser el futur, però remarquen que no s'hi pot arribar de qualsevol manera. Per això reclamen al Govern que retiri el pla actual i que en faci un de nou, aquest cop amb la implicació del món local en el disseny de les instal·lacions.
Com a alternativa, defensen un model basat en parcs petits i ben ubicats. Posen com a exemple una instal·lació que pot alimentar unes 900 llars i que es va fer en un terreny ja degradat, on abans hi havia hagut una antiga planta de formigó. Amb aquesta proposta, els disset municipis volen demostrar que és possible avançar en la transició energètica sense sacrificar els camps de conreu ni el futur agrícola de la comarca.