El sector de la música en directe travessa un molt bon moment, segons es desprèn de l'anuari de la música que s'ha presentat aquest matí. L'informe dibuixa un panorama de creixement per als concerts i els espectacles en viu, un àmbit que en els darrers anys s'ha consolidat com un dels motors culturals i econòmics més dinàmics. Les dades recollides confirmen que la música en directe no només s'ha recuperat, sinó que ha guanyat pes de manera notable.
Pel que fa a les xifres econòmiques, l'anuari assenyala que la música en directe va facturar 244 milions d'euros l'any passat. A aquesta quantitat s'hi arriba gràcies a un volum de públic molt elevat, ja que els concerts i espectacles van aplegar gairebé 24 milions d'espectadors. Es tracta d'unes magnituds que reflecteixen la dimensió que ha assolit el sector i la capacitat d'atracció que tenen els esdeveniments en viu.
L'activitat també es mesura en el nombre d'esdeveniments celebrats. Segons l'informe, l'any passat es van fer prop de 32.000 concerts, una xifra que suposa 8.000 més que els que hi va haver l'any 2024. Aquest salt evidencia que l'oferta de música en directe s'ha ampliat de manera considerable en només un any, amb més propostes repartides pel territori i, per tant, més ocasions per al públic d'assistir a espectacles.
Dins d'aquest creixement, hi ha un format que destaca per damunt de la resta. Els macrofestivals són els que més han crescut, fins al punt de reunir més de tres milions i mig d'espectadors. Aquest model de grans esdeveniments s'ha implantat pràcticament arreu i s'ha convertit en la principal via a través de la qual moltes persones, sobretot el públic jove, consumeixen música en directe durant tot l'any.
La força d'aquest model queda encara més clara si es mira l'evolució a llarg termini. L'anuari recorda que el públic que fa vint-i-cinc anys era d'aproximadament mig milió d'espectadors s'ha arribat a multiplicar per set, fins als tres milions i mig actuals. És a dir, la manera com la gent s'apropa a la música en viu ha canviat profundament, amb una clara preferència pels festivals com a cita central de l'estiu i de bona part de l'any.
Enmig d'aquest auge, però, l'anuari també apunta un aspecte que va en sentit contrari. La programació d'artistes catalans en aquests festivals s'ha estancat, de manera que el creixement general del sector no s'ha traduït en un increment paral·lel de la presència d'aquests músics als grans cartells. Aquest contrast obre el debat sobre quin espai tenen els artistes del país en un model que mou milions d'espectadors i d'euros.