El Govern de la Generalitat ha posat en marxa el nou Pla de Pobles, un programa amb què vol donar resposta als reptes dels municipis més petits de Catalunya. Segons ha informat 3Cat Info, la iniciativa neix amb l'objectiu principal de frenar el despoblament i de garantir que els pobles rurals disposin d'oportunitats i serveis equiparables als de les grans ciutats, en un context de creixent buidatge del territori.
El pla està dotat amb 400 milions d'euros que es destinaran durant els propers quatre anys a la transformació de 807 municipis. Aquesta partida és fruit de l'acord de pressupostos amb Esquerra Republicana i s'ha concebut com una de les grans apostes del Govern per al món rural, amb una aposta econòmica sostinguda en el temps per revertir dinàmiques de dècades.
El programa s'adreça específicament als pobles de menys de 5.000 habitants, a les entitats municipals descentralitzades i a les capitals de comarca de menys de 15.000 habitants. Amb aquests criteris, el Govern vol concentrar els recursos en els nuclis amb més dificultats i menys capacitat de recaptació, que sovint queden fora dels grans plans d'inversió.
Des de l'executiu s'ha comparat la nova eina amb el Pla de Barris, però pensada per als municipis més petits. L'objectiu de fons és que tothom a Catalunya, visqui on visqui, tingui les mateixes oportunitats, actuant sobre realitats concretes de cada poble perquè els veïns percebin que les coses comencen a canviar al seu entorn immediat.
L'anunci l'ha fet el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la segona trobada de municipis rurals de Catalunya, celebrada a Bergús, al terme de Cervera, a la Segarra. La jornada, que ha començat amb un minut de silenci en record de les víctimes de l'incendi d'Almeria, ha servit per fer balanç del primer any de desplegament de l'Estatut de Municipis Rurals.
En aquest balanç, Illa ha posat en valor les iniciatives que s'han dut a terme durant el primer any per millorar aspectes com el finançament, l'assistència tècnica, l'accés a l'habitatge o la connectivitat d'aquests municipis més petits. Es tracta d'àmbits que els ajuntaments consideren clau per fixar població i mantenir viva l'activitat als seus territoris.
Tot i valorar les mesures, els alcaldes reclamen que s'acceleri el desplegament de l'eina i demanen menys burocràcia i més rapidesa a l'hora d'executar les inversions. Adverteixen que, si el ritme és massa lent, en molts municipis les actuacions poden arribar quan ja sigui pràcticament impossible revertir la pèrdua de població i de serveis.
