LIVE PROTOCOL
EET--:--:-- edition--.--.--

Catalunya detecta una mitjana de 14 casos d'assetjament escolar al dia

Catalunya detecta una mitjana de 14 casos d'assetjament escolar al dia

Cada dia es detecten de mitjana 14 casos d'assetjament als centres educatius publics i concertats de Catalunya, segons dades del Departament d'Educacio i del Consorci d'Educacio de Barcelona. Els ultims tres anys s'han registrat prop de 8.000 possibles casos de bullying, amb una incidencia especialment alta a l'ESO, que concentra aproximadament la meitat dels expedients. Des del 2024 s'ha implantat un sistema mes exhaustiu de notificacio i registre, al qual s'atribueix bona part de l'augment. En un de cada quatre casos la situacio s'acaba quan un dels implicats canvia de centre, i des del 2015 nomes s'han dictat 11 sentencies judicials, quatre de les quals amb condemna.

Catalunya detecta de mitjana 14 casos d'assetjament al dia als centres educatius publics i concertats, segons dades del Departament d'Educacio i del Consorci d'Educacio de Barcelona. La xifra dona una idea de la magnitud d'un fenomen que afecta de manera quotidiana les aules del pais. Les dades posen el focus en un problema que la comunitat educativa segueix de prop i que continua generant preocupacio entre families, docents i administracions.

En el conjunt dels ultims tres anys, s'han registrat prop de 8.000 possibles casos de bullying als centres catalans. L'analisi d'aquestes xifres mostra una incidencia especialment alta a l'etapa de l'ESO, que concentra aproximadament la meitat de tots els expedients oberts. Aquesta concentracio assenyala l'educacio secundaria obligatoria com el tram on el problema es manifesta amb mes intensitat.

Una part de l'augment dels casos s'explica per la manera com ara es comptabilitzen. Des del 2024 s'ha implantat un sistema mes exhaustiu de notificacio i de registre dels casos, fet al qual les autoritats atribueixen bona part del creixement de les xifres. Es a dir, una deteccio mes acurada permet fer aflorar situacions que abans podien quedar fora de les estadistiques oficials.

Tot i la millora en la deteccio, els experts adverteixen que les dades poden reflectir nomes la part visible d'un problema molt mes ampli. Segons aquesta lectura, hi hauria un nombre indeterminat de casos que no arriben a notificar-se ni a registrar-se, de manera que la dimensio real de l'assetjament als centres seria superior a la que recullen les xifres conegudes.

Les dades tambe aporten informacio sobre com es resolen aquestes situacions. En un de cada quatre casos, l'assetjament s'acaba quan un dels implicats canvia de centre educatiu. Aquesta via de sortida, habitual en una part important dels expedients, mostra que sovint la solucio passa pel trasllat d'un dels alumnes mes que no pas per altres mesures dins del mateix centre.

Pel que fa a la vessant judicial, el recorregut als tribunals es molt limitat. Des del 2015 nomes s'han dictat 11 sentencies judicials relacionades amb casos d'assetjament escolar, de les quals quatre han acabat amb condemna. Son xifres que evidencien que una part minima dels casos detectats acaba derivant en un proces judicial amb una resolucio ferma.

El contrast entre els prop de 8.000 possibles casos registrats i les poques sentencies dictades il·lustra que la immensa majoria de situacions es gestionen dins l'ambit educatiu i no pas judicial. En aquest context, la millora dels sistemes de deteccio i el debat sobre la convivencia als centres es mantenen com a reptes oberts per a una comunitat educativa que busca respostes mes efectives davant l'assetjament.

Loading article...