El Centre Nacional d'Intel·ligència ha admès haver espiat amb el programa Pegasus els telèfons mòbils de dos exdiputats de la CUP, Carles Riera i David Fernández. El reconeixement consta en els documents que el Consell de Ministres ha desclassificat i que ha fet arribar al jutjat de Barcelona que investiga la denúncia presentada pels afectats, una passa que suposa un gir en un cas que fins ara s'havia mogut en el terreny de les sospites i les pericials tècniques.
Segons la documentació que ara ha quedat a disposició del jutjat, el telèfon mòbil de Carles Riera va estar intervingut durant un període de dos anys. En el cas de David Fernández, la intervenció es va allargar durant sis mesos. Es tracta, per tant, de dues actuacions de durada desigual, però que responen a un mateix esquema de vigilància sobre dirigents d'una formació independentista.
Un dels punts que recullen els documents és que, en tots dos casos, les intervencions dels telèfons es van dur a terme amb l'autorització del Tribunal Suprem. Aquesta dada és rellevant perquè situa l'espionatge dins d'un marc formalment avalat per l'alt tribunal, i no com una operació al marge de qualsevol control judicial, tot i que els afectats en discuteixen la legitimitat de fons.
El cas d'un tercer exdiputat, Albert Botran, presenta un matís diferent. Una pericial elaborada pels Mossos d'Esquadra, després d'analitzar els seus dispositius, havia conclòs que el seu telèfon també havia estat infectat amb el programa Pegasus. Tanmateix, en aquest cas el CNI no en reconeix l'autoria, de manera que queda oberta la incògnita de qui hi hauria hagut al darrere d'aquesta intervenció concreta.
La denúncia que ara investiga el jutjat de Barcelona va ser presentada pels mateixos afectats, que consideren que van ser vigilats pel simple fet de dur a terme una activitat política pública i, insisteixen, radicalment pacífica. Els exdiputats emmarquen aquest espionatge en el context del conflicte polític català dels darrers anys, quan diverses investigacions van apuntar cap a dirigents del moviment independentista.
Els afectats han deixat clar que no pensen abandonar el procés. David Fernández ha assegurat que continuarà la batalla judicial, que descriu com una lluita contra la impunitat, i ha admès que aquest tipus de causes acostumen a ser esgotadorament llargues, però ha defensat que no tenen cap sentit si s'abandonen. Els denunciants confien que la desclassificació dels documents doni ara més força a la seva reclamació davant els tribunals.
El reconeixement per part del CNI reobre el debat sobre els límits de la vigilància dels serveis d'intel·ligència sobre representants polítics. Els afectats subratllen que aquestes pràctiques han quedat al descobert i reclamen que es depurin responsabilitats, en una causa que continua oberta i que haurà de determinar fins a quin punt aquestes intervencions telefòniques van ser proporcionades i ajustades a dret.