Diverses entitats d'acció social han denunciat que molts municipis catalans estan posant traves a l'hora d'empadronar veïns, una pràctica que, segons alerten, deixa fora del padró les persones més vulnerables. Els problemes afecten especialment aquells que viuen en habitacions rellogades, en infrahabitatges o directament al carrer, és a dir, els col·lectius que tenen més dificultats per acreditar on resideixen. Les entitats subratllen que el dret a l'empadronament, lluny d'estar garantit per a tothom, s'ha convertit en un obstacle per a moltes famílies.
Per posar xifres a una realitat que fa temps que denuncien, aquestes organitzacions han elaborat una enquesta amb dades de 60 municipis, en què resideix el 63% de la població catalana. Els resultats mostren que en 40 d'aquests municipis es posen traves i es demanen requisits que no preveu la llei. Un dels exemples més citats és l'exigència d'un temps mínim de residència, una condició que no té empara legal i que, a la pràctica, impedeix que moltes persones puguin quedar inscrites al padró del lloc on realment viuen.
La situació encara s'agreuja més quan es tracta de l'empadronament en un domicili fictici, una fórmula pensada precisament per a les persones que no tenen un habitatge estable, com les que viuen al carrer, en infrahabitatges o de relloguer. En aquests casos, segons l'enquesta, les incidències arriben al 100% dels municipis analitzats. És a dir, que en tots ells es detecten problemes per fer efectiu un mecanisme que hauria de servir per no deixar ningú fora del sistema.
Les entitats recorden que els ajuntaments tenen l'obligació d'empadronar tothom qui hi resideix, amb independència de la seva situació administrativa o del tipus d'habitatge que ocupi. Tot i això, denuncien que a la pràctica es generen situacions que qualifiquen de perverses, provocades per un procés que en el fons és merament administratiu. Persones en situació irregular, joves extutelats o famílies desallotjades amb menors a càrrec es veuen abocades a triar entre continuar en el lloc on viuen o poder accedir als drets que els correspondrien com a veïns.
Aquestes traves, adverteixen, no només perjudiquen els afectats, sinó que obren la porta al frau. La dificultat per empadronar-se pel camí ordinari alimenta l'aparició de màfies i de tercers que cobren diners a canvi d'aconseguir una inscripció al padró o fins i tot una simple cita prèvia amb l'administració. D'aquesta manera, un tràmit que hauria de ser gratuït i accessible acaba convertint-se en un negoci que torna a castigar les persones amb menys recursos.
Davant d'aquest panorama, les entitats fan una crida a totes les administracions perquè actuïn, i ho fan especialment en un moment en què, avisen, proliferen els discursos d'odi. Defensen que garantir el dret al padró no és només una qüestió administrativa, sinó una manera de construir cohesió social, de combatre les desigualtats i de reforçar la confiança en les institucions. Per això reclamen que es respecti la llei i que cap ajuntament imposi requisits que deixin fora del cens les persones que viuen al seu territori.