La fiscalia ha retirat aquest dilluns al matí l'acusació contra l'exconsellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, i contra les altres persones que formaven part de la cúpula del Departament de Salut i que estaven jutjades pel presumpte retard en la vacunació contra la Covid de policies nacionals i guàrdies civils. La decisió, que s'ha conegut a un quart d'onze del matí, capgira per complet el judici que s'estava celebrant contra els responsables sanitaris.
El ministeri públic havia demanat fins ara dotze anys d'inhabilitació per a cadascun dels quatre acusats, entre els quals hi ha també l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon. Després d'escoltar els acusats i tota la prova practicada durant el judici, la fiscalia ha conclòs que els fets no són constitutius de cap delicte, i per això ha retirat tant l'acusació com la petició de dotze anys d'inhabilitació que mantenia fins ara.
La retirada de la fiscalia, però, no tanca automàticament el judici. Els sindicats policials que exerceixen l'acusació popular mantenen la seva petició de quinze anys d'inhabilitació per als acusats, de manera que el procés continua endavant per aquesta via. Les defenses, en canvi, reclamen l'absolució i demanen que les acusacions populars assumeixin les costes del judici, que ara queda vist per a sentència a l'espera de la decisió del tribunal.
La causa girava al voltant de la gestió de la campanya de vacunació durant la pandèmia. En concret, s'acusava els responsables sanitaris de la Generalitat d'haver endarrerit la vacunació contra la Covid dels policies nacionals i dels guàrdies civils destinats a Catalunya, en un moment en què les dosis eren limitades i s'havien d'administrar seguint un ordre de prioritats fixat per criteris sanitaris.
L'origen de la causa, segons han defensat els acusats, era una denúncia emmarcada en una campanya contra les autoritats de la Generalitat. En aquell moment, la relació institucional es trobava en ple conflicte polític, i a les autoritats catalanes se les acusava d'haver discriminat les forces policials espanyoles a l'hora de rebre la vacuna, un retret que ara la fiscalia ha decidit no mantenir davant del tribunal.
Els encausats han sostingut des del primer moment que el procés no s'hauria d'haver obert mai. Segons el seu punt de vista, les decisions sobre l'ordre de vacunació responien a criteris tècnics i professionals, i no a cap voluntat de perjudicar ningú per motius polítics. Consideren que estava claríssim que actuaven d'acord amb els protocols sanitaris vigents en cada fase de la campanya.
El debat de fons del judici era, precisament, la prioritat en la vacunació. La qüestió que planava sobre la causa era si calia vacunar abans les persones més vulnerables des del punt de vista clínic o bé determinats col·lectius professionals, com les forces de seguretat. Durant el judici, Vergés va defensar que les vacunes es van administrar tan de pressa com es podia i seguint criteris d'edat, i no amb la voluntat de discriminar cap col·lectiu.
Alba Vergés era la titular del Departament de Salut en una etapa marcada per la gestió sanitària de la pandèmia, i havia estat assenyalada com una de les principals responsables en aquesta causa. La retirada de l'acusació per part de la fiscalia representa un tomb significatiu en un procés que arrossegava des de feia temps i que havia situat sota sospita la feina dels equips que van dirigir la resposta sanitària a la Covid a Catalunya.