Un activista de vint-i-nou anys i veí de Mataró ha estat empresonat durant tres mesos després de ser detingut per la Guàrdia Civil, acusat de crear i difondre a les xarxes missatges i imatges d'odi de caràcter ultradretà. El contingut, elaborat al voltant de la idea de la remigració i vinculat a fets ocorreguts a Itàlia, incitava, segons la investigació, no només a l'odi i a la violència, sinó fins i tot a la mort d'altres persones.
La instrucció apunta que la seva activitat no s'hauria limitat a internet. Un informe dels Mossos d'Esquadra incorporat a la causa el situa també en diverses manifestacions de caràcter racista convocades per Vox a les ciutats de Terrassa i de Mataró, un extrem que reforça el perfil ideològic que se li atribueix en el marc del procediment judicial obert.
El mateix informe policial permet identificar altres integrants del grup al qual pertanyeria l'acusat, persones que ja serien conegudes per la seva ideologia neonazi. Malgrat això, de moment no s'ha practicat cap altra detenció, i l'única persona investigada continua sent el jove de Mataró, un fet que ha generat crítiques entre les parts personades.
La formació dels Comuns, que s'ha personat en la causa, reclama que s'aclareixi la participació d'aquests altres individus i lamenta que, un any després dels fets, només hi hagi una persona investigada. Consideren que aquesta situació evidencia que no s'estan fent bé les coses i exigeixen un salt d'escala i més implicació de totes les autoritats de l'estat de dret.
Des d'aquesta formació adverteixen que el fenomen va molt més enllà d'un cas aïllat. Al seu parer, en aquests moments una de les principals amenaces per a l'estat de dret i per a les democràcies a Europa, i en realitat a tot el món, és la ultradreta violenta, i reclamen que les institucions actuïn amb més contundència davant d'aquest tipus de discursos.
Per la seva banda, l'acusat es troba en llibertat i no ha volgut fer declaracions davant la càmera. En les seves manifestacions ha assegurat que no era conscient de la repercussió mediàtica que acabarien tenint els missatges que difonia a les xarxes socials, una explicació amb què tracta de minimitzar l'abast de la seva activitat.
Un any després dels fets, la causa continua instruint-se als jutjats de Mataró, a l'espera de rebre diversos informes policials que hauran d'acabar d'aclarir l'abast real dels fets i el nombre de persones implicades. Més enllà del recorregut judicial, el cas ha tornat a posar el focus sobre la normalització dels discursos extremistes a les xarxes socials.