Ha començat el judici contra l'exconsellera de Salut Alba Vergés i diversos excàrrecs del Departament, entre ells Josep Maria Argimon, pel retard en la vacunació de la Covid a policies nacionals i guàrdies civils durant la pandèmia. El procés posa sota la lupa les decisions que es van prendre en plena campanya de vacunació, en un dels moments més delicats de la gestió sanitària de la crisi.
La Fiscalia sosté que en aquell procés es va discriminar els agents i, per aquest motiu, demana per als responsables sanitaris dotze anys d'inhabilitació. L'acusació pública considera que el tracte que van rebre aquests cossos no va respondre a criteris justificats, sinó que els va deixar en una posició de desavantatge respecte d'altres col·lectius durant la immunització.
Segons l'acusació, la vacunació dels policies nacionals i guàrdies civils va arrencar aproximadament un mes més tard que la de la resta de col·lectius essencials. A més, es va dur a terme a un ritme molt més lent que el de la vacunació dels Mossos d'Esquadra, una diferència que la Fiscalia interpreta com una mostra de tracte desigual.
A la petició de la Fiscalia s'hi afegeix la d'un sindicat de la policia i de la Guàrdia Civil, que exerceix com a acusació particular. Aquest sindicat va més enllà de la inhabilitació i reclama, a banda, més de tres anys de presó per als responsables sanitaris acusats, endurint així les conseqüències que es demanen en el cas.
Per la seva banda, els responsables de salut que s'asseuen al banc dels acusats rebutgen que hi hagués cap voluntat de discriminar ningú. La seva defensa atribueix el calendari i el ritme de la vacunació als criteris i a les circumstàncies excepcionals d'aquell moment, marcat per l'escassetat de dosis i per la necessitat de prioritzar diferents grups de població.
El Govern, preguntat per aquest judici, ha optat per la prudència i ha reiterat el seu màxim respecte per la justícia mentre el procés segueix el seu curs. Tot i això, ha volgut traslladar una reflexió: considera que és bo que les decisions que s'analitzen es circumscriguin a les circumstàncies molt concretes i determinades en què es van prendre, ja fa anys.
El judici, doncs, obliga a revisar amb perspectiva les decisions adoptades en el punt àlgid de la campanya de vacunació contra la Covid, quan les administracions havien de repartir un nombre limitat de dosis entre múltiples col·lectius. La resolució del cas determinarà si aquell ordre de prioritats va vulnerar els drets dels agents o si va respondre a la gestió d'una emergència sense precedents.