El Consell de Ministres tipificarà aquest dimarts, per primer cop, la violència vicària al Codi Penal, un pas que suposa reconèixer-la de manera explícita com un delicte sobre la integritat de les dones. Amb aquesta decisió, l'executiu dona forma jurídica a un tipus de maltractament que fins ara no tenia un encaix propi al codi, i que castiga aquelles conductes amb què un agressor fa mal a l'entorn més proper d'una dona per fer-li mal a ella. La mesura s'emmarca en l'esforç per reforçar el marc legal de lluita contra la violència masclista.
La nova norma no se centra únicament en la dona, sinó que amplia el cercle de persones i éssers protegits al seu voltant. El text incorpora mesures de protecció que s'estenen als fills, als familiars i fins i tot als animals de companyia de les dones víctimes de violència masclista. D'aquesta manera, la llei reconeix que l'agressor pot fer servir aquest entorn com una via per continuar exercint la violència, i busca blindar-lo davant possibles represàlies o amenaces.
Un dels punts centrals de la reforma és la retirada de la pàtria potestat als pares que hagin exercit violència contra la seva parella. Es tracta d'una mesura de gran abast, perquè afecta directament la relació legal entre el maltractador i els seus fills, i pretén evitar que qui ha comès violència contra la mare pugui mantenir el control i les decisions sobre la vida dels menors. Amb això, el govern vol posar el focus en la seguretat i el benestar dels infants.
En la mateixa línia de protecció dels més petits, la llei preveu que s'escoltin els menors abans que un jutge decideixi el règim de visites o de custòdia. Aquesta previsió introdueix la veu dels infants en un moment especialment delicat dels processos judicials, quan es decideix amb qui i com viuran o es relacionaran amb els seus progenitors. L'objectiu és que les decisions es prenguin tenint en compte la seva situació i no només la dels adults implicats en el cas.
La norma incorpora també una altra novetat destacada: prohibirà als agressors publicar els seus crims en qualsevol format. Amb aquesta disposició, es vol tancar la porta a que els autors de delictes de violència masclista puguin treure rèdit, notorietat o benefici de relatar o difondre allò que han fet, ja sigui en format de llibre o a través de qualsevol altre suport. La mesura respon a una preocupació creixent sobre la revictimització de les dones i les seves famílies.
Aquesta última previsió arriba, precisament, arran de la polèmica generada pel llibre que José Bretón volia publicar sobre els seus crims i que finalment l'editorial va acabar descartant. Aquell cas va obrir un intens debat públic sobre els límits que ha de tenir la difusió d'aquestes històries i sobre el dolor que pot causar a les víctimes i al seu entorn. La resposta del govern ha estat incorporar aquesta prohibició dins del paquet de mesures que ara arriben al Consell de Ministres.