L'edifici de la maternitat d'Elna, a la Catalunya Nord, un dels grans espais de memòria del republicanisme i de l'exili, té el futur en l'aire. El recinte, on van donar a llum desenes de mares exiliades després de la Guerra Civil espanyola, necessita unes obres importants abans de poder tornar a obrir al públic, però aquests treballs han quedat ajornats i han encès totes les alarmes entre les entitats que en defensen la conservació.
Les obres estaven previstes per aquesta primavera, concretament per al mes d'abril, després que en els darrers anys s'hi haguessin detectat problemes estructurals. L'espai s'havia anat adaptant al llarg d'aquests tres anys i actualment es troba totalment tancat al públic, a l'espera d'unes actuacions que finalment no s'han arribat a iniciar.
El detonant del conflicte va ser un missatge publicat el 24 d'abril passat a la pàgina de Facebook de l'Ajuntament, en què s'informava de l'ajornament de les feines a causa de la presència de ratpenats a l'edifici. Aquesta justificació no ha convençut ni l'oposició ni les entitats vinculades a la memòria històrica del lloc, que la veuen amb desconfiança.
De fet, l'oposició tem que la presència de ratpenats sigui només una excusa per acabar tancant definitivament aquest espai de memòria. La sospita apunta directament al nou consistori, encapçalat des del mes de març per Steve Fortel, d'extrema dreta, que ha assumit el govern municipal d'Elna després de les darreres eleccions.
L'associació de descendents i amics de la maternitat d'Elna reclama respostes des de fa setmanes i lamenta no haver rebut cap explicació. Els seus membres asseguren que voldrien saber quan es reprendran les obres i que, malgrat les seves peticions, encara no han pogut reunir-se amb ningú de l'actual equip de govern per abordar la qüestió.
Una de les grans incògnites és què passarà amb els diners recaptats per a la renovació. Segons denuncien, hi ha més de 700.000 euros que particulars, però també empreses i institucions, van donar o van prometre fa tres anys per finançar la rehabilitació de l'espai. El temor és que, si la situació s'allarga, aquests donants acabin retirant el seu compromís.
Rere aquest pols hi ha la voluntat de preservar un lloc amb un fort valor simbòlic. Entre els anys 1938 i 1944, a la maternitat d'Elna hi van néixer prop de sis-cents infants, primer fills de mares republicanes que fugien de la guerra i, més endavant, de mares jueves. Els qui defensen el projecte temen que l'objectiu final del municipi actual sigui, senzillament, que aquest indret no torni a obrir mai més.